Esta novela nos presenta, en dos momentos cronológicos distanciados (unos días del verano de 1970 y la nochevieja de 1999), el salto de la juventud a la edad adulta. Bajo la despreocupación aparente de unos jóvenes que cumplen el trámite de las milicias universitarias en Castillejos, se configura una historia de amistad, de lealtad y de traición. Gracias a un hábil juego de perspectivas, el lector recompone una historia que parecía concluida. Cuando la acción regresa al lugar al que los personajes habían jurado no volver jamás, el transcurso del tiempo ha modificado el paisaje y los protagonistas han adquirido la densidad y la profundidad que otorga el paso de los años. Ramon Solsona se nos descubre en esta novela como un maestro a la hora de conjugar registros opuestos, un tono ácido con otro más intimista.

La medicina està descobrint que riure és una de les activitats més sanes per a la salut física i mental. Però la literatura ja ho sabia. Fa segles que es riu del mort i de qui el vetlla donant la volta als afers més greus, com qui gira un mitjó.

Aquesta novel·la ens presenta, en dos moments cronològics distanciats (uns dies d?estiu de 1970 i el cap d?any del 2000), el salt de la joventut a l?edat adulta. Sota la despreocupació aparent d?uns joves que compleixen el tràmit de les milícies universitàries a Castillejos, s?hi teixeix una història d?amistat, de lleialtats i de traïció. Gràcies a un hàbil joc de perspectives, el lector recompondrà una història que semblava conclusa. L?acció tornarà on els personatges havien afirmat mil vegades que no tornarien mai més. El pas del temps haurà modificat el paisatge i els protagonistes hauran adquirit la densitat i el gruix que només dóna el transcurs dels anys. Solsona se?ns presenta en aquesta nova obra com un mestre en els dos registres que han fet d?ell una veu ineludible en el panorama de la nova narrativa catalana: el to àcid de DG i l?íntim de Les hores detingudes.

Aquesta novel.la és, a més d?una farsa despietada dels nostres dies, un disbarat. DG és un deliri hiperbòlic que escorxa totes les professions i es permet llicències estilístiques, històriques i d?ultratomba. Quan el 1995 Maruja Ruiz és nomenada directora general de Felicitats Diverses a la Generalitat de Catalunya, enceta un enfilall de passatges hilarants i grotescos sobre un rerefons de desajust social i de crispació política. Amb DG Ramon Solsona porta a la novel.la el to mordaç i satíric que ha cultivat intensament en versos i articles periodístics, i tritura en un mateix túrmix els tics catalans i del món contemporani.

«Un llibre satíric, hilarant, amb moments d?alegria vertiginosa.» Julià Guillamon, La Vanguardia

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d?atenció en la memòria d?un jove vidu, en l?intent de fixar el fugor d?una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista s?enriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. ?Les hores detingudes? es converteix d?aquesta manera en l?exploració d?un sentiment tan antic com el dolor de l?absència.

?Les hores detingudes? va obtenir, el 1994, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi de la Crítica Serra d?Or i la Lletra d?Or i va ser rebuda de forma entusiasta per la premsa, que en va dir que ?resulta un magnífic exemple de lirisme contingut i de finor psicològica que, reforçats com estan per la precisió en el llenguatge i l?estructura, porten a celebrar el retorn de Ramon Solsona a la novel·la? JOSEP MARIA RIPOLL, Serra d?Or

?Ens fa llegir fins al final?, sobtats per ?tant de sentit comú i d?intel·ligència?. FRANCESC PARCERISAS, El País

Quan va aparèixer Figures de calidoscopi, la crítica va saludar amb entusiasme la descoberta d'un escriptor de qualitat indiscutible. Ara, amb aquestes narracions, Solsona ens dóna una nova prova de versatilitat i rigor estilístics. Però la subtil ironia que Figures de calidoscopi deixava traspuar s'aguditza en aquesta Llibreta de vacances: entre d'altres, hi adquireix la forma d'uns suggeriments de treball que, a imitació dels llibres escolars, s'apleguen al final del volum a tall de còmplice ajut al lector.

“¿Seria ella la primera a tastar les delícies de l’amor? ¿Sota quines mans s’estremiren aquelles formes ja fetes?” L’amor, la salut, la feina són fils amb què la vida va trenant biografies. Però sempre s’hi entremescla un fil invisible, un company de viatge enigmàtic: l’atzar. Aquesta és la novel·la de les petites casualitats, dels encontres fortuïts, dels noencontres, dels cops amagats que la roda de la fortuna reserva a Isabel Corbella, que als setze anys interroga l’avenir mentre es mira al mirall. Així, com una reflexió sobre l’atzar i sobre la naturalesa de les relacions humanes, Ramon Solsona ens presenta aquestes Figures de calidoscopi: una novel·la que sorprèn per l’habilitat amb què apareixen travats en una estructura sòlida i coherent tots els materials heterogenis, i que captiva per l’absoluta fluïdesa amb què l’autor maneja una gran diversitat de registres lingüístics i de recursos formals.

Les col·laboracions periodístiques de Ramon Solsona són seguides, cada cop més, per un públic fidel i entusiasta. Aquesta fidelitat?mantinguda gràcies a una rara complicitat amb el lector diari, una elecció escrupolosa dels temes i una pulcritud envejable a l?hora de tractar-los?s?ha traduït recentment en l?obtenció del Premi Avui d?articles periodístics. Ull de bou (que es completarà posteriorment amb Ull de vaca, una tria d?articles humorístics) recull una selecció d?aquestes col·laboracions i és, en paraules del mateix Solsona, «una finestra per la qual un tafaner aguaita el món. Mirar sense ser vist, observar què fan els altres és una activitat tan fascinant com seriosa.»